Els homes de sucre tenen por de la pluja. Quan
hi ha un núvol al cel, corren neguitosos a casa, intentant no suar massa, no
sigui que el remei sigui pitjor que la malaltia. Els homes de sucre no es
renten les mans, ni es dutxen, ni beuen aigua. Tot i així la seva aparença és
nítida i pàl·lida. Bé hi ha alguns que són més morenos, però no per prendre el
sol. Sixto Rodríguez va cantar a l'home de Sucre, va tenir un èxit efímer i la
seva estela es va dissoldre entre la cacofonia electrònica dels anys 70. Un documental l'ha descobert per les noves generacions, jugant amb la possibilitat
de que tot sigui un mite fals. El tema d'aquesta setmana ens parla dels homes
de sucre. La veritat és que no se si explica els problemes aquàtics d'aquesta
espècie, això ho he tret d'un conte curt d'Asimov, però el tema val la pena
escoltar-lo. Recuperem pels nostres alumnes a Sixto Rodríguez i no deixem caure
en l'oblit un artista de la seva categoria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada