Aquesta notícia va ser titular, no solament als telenotícies de tota la península, sinó també de tot el món.
L'autoritat que ha confirmat aquest esdeveniment no té cap titolació acadèmica, ni és un expert científic que ha estat investigant els corrents gravitatòris. De fet no sap escriure i es passa més de mitja vida dormint.
Qui ha confirmat la fi de l'estació que més virus aporta és una marmota del poble de Punxsutawney
(Pennsilànvia) ,que protagonitza un acte tan famòs com ridícul: El dia de la Marmota.
Uns homes ben elegants fan sortir la marmota del seu cau i estan atents al seu comportament: Si al sortir l'animal veu la seva ombra i espantada se'n torna cap a casa, aleshores vol dir que l'hivern encara durarà sis setmanes més. Pel contrari, si aquell 2 de febrer, el dia està nuvolat i el pobre animal no veu res que l'espanti, o sigui no veu la seva ombra, aleshores vol dir que l'hivern està a punt d'acabar-se.
Enguany la marmota no s'ha amagat, o sigui que als que us agradi la neu, ja podeu anar reservant les vostres darrères estancies, ja que una marmota de Pennsilvània us ho recomana.
Aquesta festivitat tan trivial com ridícula es va fer famosa per una magnífica pel·lícula dels anys 80: Atrapado en el tiempo. Tothom recordarà l'argument: Un periodista que es veu atrapat en un bucle temporal on sempre repeteix el mateix dia una vegada i un altra. Sempre viiu el mateix 2 de febrer, i a l'aixecar-se pel matí, el desperta sempre una musiqueta enganxifosa que tot i que va ser un èxit dels anys 60, ara està vinculada per sempre al film.
Com que aquest cap de setmana ha estat el dia de la marmota, us deixem amb el tema de Sonny i Cher I got you babe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada