RAGTIME

Al Manel li costa molt saber on es troba el número 27 en la recta de boles.. Ell veu moltes pilotes, però no entén perquè de vegades ha de saltar de 10 en 10 i de vegades d'un en un.

La Marta quan ha de llegir un text, veu un munt de formiguetes que van en fila en un desert blanc. S'inventa moltes històries amb els bitxets, però la mestra i els pares li diuen que el llibre no parla de formigues.

Poc a poc en Manel, amb l'ajut de la mestra, dels companys , de la pràctica, de l'esforç i de la xispa d'un moment màgic, comença a entendre el mecanisme dels nombres.

I la Marta troba aquella lletra filosofal que li fa entendre en poc temps el misteri de lligar les lletres i trobar el seu significat.

Ara el Manel ja domina la recta de boles i sap jugar amb les desenes i les unitats. La Marta ja llegeix aquell conte que li va comprar l'oncle friqui. Els pares estan contents, els mestres estan contents i sembla que per fi els problemes ja s'han acabat. El món acadèmic no sembla tan difícil.

Buf.. però ara el Manel s'ha d'afrontar amb unes sumes molts extranyes, i la Marta ha de recordar quan s'ha descriure amb qu i quan amb c., o que ha de ficar uns palets damunt d'algunes lletres.

Tornem a començar...

Ara llegiu aquest text escoltant la cançó de Randy Newman i fiqueu-vos en la pell dels vostres fills.

La cançó pertany a la banda sonora de la pel·lícula Ragtime, de Milos Forman.