diumenge, 16 d’octubre del 2016

Un premi Nobel a la relaxació




Bob Dylan... premi Nobel de literatura.. i un dels seus temes més emblemàtics: Blowin in the wind. Amb aquest tàndem iniciarem les sessions de cada dia durant la setmana. Ens alegrem del premi que ha rebut Bob... ja que les seves cançons pertanyen no solament al seu talent... sinó a l'imaginari col·lectiu de tota una generació, o de totes unes generacions. Fem doncs possible que aquest llegat es perpetuï amb els vostres fills, els nostres alumnes. 
Reproduïm la lletra de la cançó, recordant que en Bob no ha guanyat aquest premi per les seves melodies sinó per les seves lletres. 





Per quants camins l'home haurà de passar
abans que arribi a ser algí
Quants mars haurà de creuar un colom blanc
per dormir a la platja segur
Quants canons més hauran de disparar
abans que per fi es quedin muts.

Això, amic meu, només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

Quantes vegades podrem mirar amunt
abans d'arribar a veure el cel.
Quantes orelles haurem de tenir
per sentir com ploren rarreu
Quantes morts ens caldran amic meu
per saber que ha mort massa gent.

Això, amic meu, només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

Quants anys podrà una muntanya existir
abans que se l'ensorri la mar.
Quant temps la gent haurà de segur
per guanyar-se la llibertat
quantes vegades podrem girar el cap
fingir que no ens hem adonat.

Això, amic meu, només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

Això, amic meu, només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.