De vegades està bé no saber idiomes. Sobretot quan escoltes música. La de decepcions que m'hi emportat quan he descobert que aquella cançó que tan m'agradava, tenia una lletra de lo més insustancial. En canvi... mentre no saps de qué va la cosa, pots imaginar un munt de coses. D'alguna manera t'inventes tu mateix la teva pròpia lletra.
En el cas de Bert Jansch el problema és un altre.. És podria dir que és una mena de Joaquín Sabina anglès amb aires de blues. Té cançons precioses, molt poètiques, però potser massa crudes pels nens. Però com que no ens podiem estar de ficar-lo en les audicions de relaxació, hem escollit un tema íntim, entranyable i simpàtic.. Segur que als vostres fills els hi agradarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada